Plànol del refugi de la centraleta auxiliar de Telèfons (plaça de la Palmera – carrer de Monturiol), de la Junta Local de Defensa Passiva (JLDP) de Figueres, 1938. (AMF)
«La Comissió de Govern, assabentada de l’extraordinari zel i activitat que posà el personal del servei de telèfons en la seva actuació amb motiu del bombardeig […], acordà trametre-us la felicitació […].»
Ofici de l’Ajuntament de Figueres als serveis telefònics, 26/1/1938 (ACAE)
El juny de 1937 es va crear la Junta de Defensa Passiva de Catalunya (JDPC), organisme que s’havia de fer càrrec de la protecció civil i la defensa passiva de la població catalana davant d’un atac aeri, marítim o aeroquímic. Cada ciutat «on les necessitats ho aconsellin» havia de constituir una Junta Local de Defensa Passiva (JLDP). El 3 de setembre de 1937 es va crear la de Figueres, la qual va estar treballant fins al darrer moment. El problema més gran amb què es va trobar va ser el de la manca de recursos.
L’arquitecte municipal Ricard Giralt Casadesús, aprofitant un soterrani ja existent, va dibuixar un d’aquests refugis oficials sota l’edifici de Telèfons (actualment seu d’una entitat bancària amb accés des de la plaça de la Palmera). Aquest refugi, obert també als ciutadans, acollia una centraleta auxiliar de telèfons perquè, en cas de bombardeig, les telefonistes poguessin continuar treballant.
Segueix-nos