Descobreix les mil cares de Dalí
Descobreix les mil cares de Dalí
Descobreix les mil cares de Dalí
Imatge aèria del castell de Sant Ferran, després de l’explosió del 8 de febrer de 1939. (CCFEA)
«DON AGUSTÍN MONASTERIO BUSTOS, Teniente Coronel del Batallón de Montaña Chiclana Nº 1, Comandante Militar de Figueres, hallándose en suspenso las garantías constitucionales […].»
Ban en què es declara l’estat de guerra a Figueres, 19/7/1936 (ACAE)
El castell de Sant Ferran va ser un dels protagonistes de la Guerra Civil a Figueres, en va ser testimoni de principi a fi.
Durant les transcendentals hores posteriors al cop d’estat del 18 de juliol de 1936, la ciutat va estar pendent de quin posicionament adoptava la guarnició del castell respecte a la insurrecció contra el govern de la Segona República.
El 19 de juliol es va arribar a declarar l’estat de guerra a Figueres, però l’endemà, amb la certesa que els colpistes havien estat derrotats a Barcelona, una representació militar va baixar del castell a l’Ajuntament per mostrar el seu acatament a la República.
El febrer de 1939, durant la retirada, el castell va passar a la història pel fet d’albergar part del tresor històric i artístic de la República i d’acollir la darrera reunió de les Corts republicanes, així com per la voladura parcial del recinte per part d’artificiers republicans abans de l’entrada dels nacionals, la qual va provocar danys considerables i una pedregada explosiva sobre la ciutat i el seu entorn.
Compartir
Una de les conseqüències del cop d’estat de juliol de 1936 va ser l’esclat d’un procés revolucionari. La intervenció d’obrers armats liderats pels anarcosindicalistes va ser decisiva per lluitar contra els colpistes, i la CNT-FAI va esdevenir [...]
La Junta Local de Defensa Passiva (JLDP) de Figueres va ser l’organisme municipal oficial encarregat de protegir la ciutadania del perill de bombardeig, però va tenir un antecedent, la Conselleria Municipal de Defensa (1936-1937), que va preveure el pe [...]
El juny de 1937 es va crear la Junta de Defensa Passiva de Catalunya (JDPC), organisme que s’havia de fer càrrec de la protecció civil i la defensa passiva de la població catalana davant d’un atac aeri, marítim o aeroquímic. Cada ciutat «on les [...]
Malgrat l’existència del Comitè de No-Intervenció, franquistes i republicans van rebre ajuda estrangera. El principal soci militar dels republicans va ser l’URSS, la qual li va vendre material modern, que no va arribar ni amb tanta quantitat ni amb [...]
La necessitat de protecció va ser present des del principi de la guerra, però l’actuació no es va materialitzar fins que van arribar els bombardejos i els morts. Els atacs aeris van esperonar la Junta Local de Defensa Passiva (JLDP) a intensificar la [...]
Quan es parla de defensa passiva, normalment pensem en barricades, refugis i trinxeres de la Junta Local de Defensa Passiva (JLDP), però la realitat va ser molt més diversificada i menys reglamentada. La ciutadania es va organitzar per sobreviure, o com [...]
En el veïnat de les cases dels protestants es va instal·lar, entre 1938 i 1939, la Prefectura del Servicio de Información Militar (SIM). El SIM va confiscar la casa coneguda com a «Torre los Almendros», un immoble d’aire medieval ubicat al carrer d [...]
La primera obra de defensa passiva materialitzada per la Junta Local de Defensa Passiva (JLDP) de Figueres va ser l’excavació de cinc trinxeres, finalitzades el desembre de 1937. Per construir aquells refugis oberts, amb traçat en ziga-zaga, es van ap [...]
L’Alt Empordà va esdevenir un territori estratègic per a l’esforç de guerra republicà, i Figueres va canalitzar l’arribada i distribució de material divers, convertint l’estació en un objectiu militar destacat reiteradament bombardejat, i la [...]
Els darrers dies de gener i primers de febrer de 1939, Figueres va viure en el caos. Onades de milers de refugiats van arribar a la ciutat fugint, compartint camí amb un exèrcit que es retirava. Es van trobar una ciutat col·lapsada, plena a vessar, sot [...]
Segueix-nos
